Memòria, història i veu pròpia: una nova col·laboració amb la revista ANCOSA i Camil Queraltó

Hi ha històries que necessiten temps, paper i, sobretot, veus que les sàpiguen transmetre amb el pes i l’emoció que es mereixen. Perquè, com sempre dic, l’emoció no té algorisme i la tecnologia és només una eina; la veritable essència de la comunicació rau en les persones i en els nostres records compartits.

Sumem una nova col·laboració a la trajectòria de treball conjunt que des de Gent de la Llacuna venim mantenint amb la revista ANCOSA. En aquesta ocasió, dins l’edició del mes d’abril (número 126) i concretament a les pàgines 40 i 41, el col·laborador Camil Queraltó Ventura ens acosta un d’aquells articles que remouen consciències i fan justícia històrica: «Làpida de «Los Caídos» a la Plaça Major i simbologia del franquisme a la Llacuna».

Més enllà de la simple crònica sobre la troballa fortuïta d’aquella vella làpida de marbre de l’any 1940 —que el company Abel Galisteo va localitzar sota l’escala de l’antic ajuntament, on actualment es troba el parc de bombers—, en Camil aprofita per fer un exercici de memòria democràtica necessari i profund.

L’article no es queda en la fredor dels quatre noms que el règim franquista va voler immortalitzar a la façana de l’església. Va molt més enllà: ret un emotiu homenatge a aquells altres 14 llacunencs que van deixar la vida lluitant a la rereguarda i als fronts de batalla del Segre i de l’Ebre; aquells que la dictadura va voler silenciar de la història oficial.

Mira la revista https://www.calameo.com/read/005400181e421b3af0399

Perquè la història local es construeix sumant totes les peces del trencaclosques, us convido a mirar i escoltar aquest clip visual que acompanya l’apunt. És un resum on el mateix Camil Queraltó ens desgrana, de viva veu, el sentit i el batec d’aquesta investigació.

Us convido a donar-li un cop d’ull i, per descomptat, a llegir l’article sencer a les pàgines d’ANCOSA. Seguim caminant, recordant i fent poble.

👇 No et perdis l’episodi complet: